Nairobi, 10 de febrer del 2017.
Hem dormit tots molt bé en el dormitori A. A les set del matí tots ens hem alçat, ens hem dit bon dia i adéu.
Per desdejunar he menjat fruita i iogurt. El jove anglès de qui us vaig parlar ahir ha desdejunat amb mi. Hem parlat dels països veïns, on les armes encara parlen. Ell ha estat en l’exèrcit anglès i ha intervingut en molts conflictes de la zona com el Congo, la República Centreaficana, Sudan del Sud o Uganda.
Les llibretes d’Àfrica
En la Galleria he anat a la tendeta de Fargo i amb l’ajuda d’una joveneta he omplert tots els papers per enviar per DHL la caixa que em va dur Grace. En ella hi ha totes les meues llibretes dels temps de Sudan del Sud.
Quan ja ho teníem quasi tot fet, un jove m’ha dit que havíem de canviar la caixa. En fer-ho he fet un colp d’ull a les llibretes. M’ha sorprès veure que la majoria eren llibretes de feina i no dels meus viatges. Algunes poques sí que ho són. Així i tot, són records i és la memòria. Pensava que havia deixat més llibretes de viatges d’abans d’anar-me’n de Sudan del Sud a l’Afganistan. El canvi va ser tan ràpid que no vaig tenir temps de tancar bé les portes. L’important és que tinc les vivències marcades en els meus porus i m’acompanyaran fins al meu últim alè.
Una altra visita al Gigri
Els embussos m’han fet arribar una mica tard a Gigiri, a l’oficina de les Nacions Unides. Els de seguretat de la porta i han fet tot molt complicat i com que Monique no sabia que havia d’escriure un correu, l’espera a l’entrada ha estat més llarga.
Després de trobar-nos, hem anat al banc a fer algunes diligències abans de seure’ns a dinar. En la taula ella ha triat el mamarratxo que jo li he volgut regalar. Nairobis! Sí. Nairobis és el nom del mamarratxo perquè té els Kiberes, barris pobres, i els que tenen de tot en abundància. Com que ella tenia feina, la sobretaula ha estat curteta. Ens hem acomiadat, però abans li he donat les gràcies perquè Ronald, el seu amic de Nova York està fent el seguiment del procés de la meua pensió.
UNICEF, tants records
He anat al despatx de Grace, d’UNICEF, i, com sempre, les nostàlgies m’han produit embussos en la gola. Lluite contra ells i accepte els canvis que arrossega el carro del temps. Aquest carro no sap res d’aturades, Continua anant avant fins i tot amb les rodes punxades. Deia 25 anys que jo, sense mal als genolls, feia part de l’equip dels que treballaven a Somàlia. La meua pell era llisa i no tenia canes. Grace ha triat un dels mamarratxos de les Tres Gràcies. M’encanta, perquè per mi és molt UNICEF.
Una volta més ens hem acomiadat sense saber on i quan ens tornarem a trobar. El que sí que sabem és que les nostres ànimes són amigues des del 1991.
Les noves generacions de treballadors d’UNICEF
M’he quedat a soles a prendre te kenyà en una de les cafeteries. He observat les cares i els actes del joves, dels membres de les Nacions Unides del segle XXI. Mirant-los, imaginant-me, m’he enfadat amb el temps per haver posat la marxa supersònica.
Després he tornat a mirar les banderes. Una d’elles em deia molt. Era la d’Afganistan. Quin goig, veure-la bambolejar-se tot mostrant que representa un gran país, encara que ens últims 40 anys la història no li haja sigut favorable. Contemplant-la, he passejat per les senderes dels records.
L’altra Nairobi
Víctor, el taxista, ha decidit, per evitar els embussos, passar per uns barris pobres de la ciutat. Li he donat les gràcies per fer-ho. M’ha ensenyat un altre Nairobi. El dels pobres. Els desafavorits. El dels venedors de plàstic de la Xina. O els que tenen la misèria tan enganxada que ja és com la seua pell. He hagut de respirar profundament per a calmar el meu cor que anava a mil per hora.
No he vist cap creu, però sí una mesquita ben emblanquinada. En aquests llocs trobe normal que els joves es radicalitzen. La pobresa és l’abonament per a les radicalitzacions i els extremismes. No és just que 
el món estiga tan desequilibrat.
Només arribar al campament he folrat les meues mans amb els guants i he començat a fer mamarratxos.
He sopat a soles, com jo volia. Ara estic en el dormitori B, llit 36.