El meu cos s’ha despertat tot sol de tant bé com ha dormit en una habitació troglodita absolutament adaptada als canvis de temperatura. Els meus porus no han notat en cap moment que el termòmetre estava en la part baixa, segons l’estació que li pertoca.
Després de desdejunar, i amb les maletes preparades, m’he assegut en una taula al costat de la zona wifi. Per allí han entrat unes dones treballadores per a fer el marcatge de l’horari. Això m’ha recordat els anys de la meua joventut. Jo feia el mateix quan entrava a la fàbrica de joguines. Avui sóc una desfitxadora. Trobe a faltar els anys d’activitat humanitària. Molt! Només fitxe en l’agenda de la meua programació. Espere aprendre per a contribuir en la reducció del detonador destructiu que és la intolerància en les comunitats mal comunicades.
