En despertar i situar-me en posició de consciència he recordat que era el dia de Sant Vicent, dia de Pasqua i, per tant, si Déu Volia, jo posaria els peus a Algèria, finally.
Perquè els meus genolls no es posaren gelosos, els he ajuntat molt mentre gaudia del cafè amb llet preparat amb una cafetera com les dels bars. M’encanta el ritual de carregar-lo olent la polseta del “rojito”, com li diuen al cafè a Nicaragua. A més, això m’ajuda a recordar els temps en què vaig treballar en la botiga de Blasco.
Amb els ulls nets he llegit el missatge de Glòria. Li he telefonat per a felicitar-la en aquest dia en què el calendari de la seua història canviava de número.
